La Karrask

La Karrask oci i cultura en general

Qui som?

La Karrask es una revista pensada per a tot tipus de gent, amb un peculiar sentit del humor.

Que podem trobar?

La Karrask és la teva revista mensual on podras informar-te sobre les activitats de tota mena que es realitzen a les nostres comarques. ¿quantes vegades ens informem massa tard de un teatre o un concert al que ens hauria agradat anar? Ja era hora de trobar una revista on informar-se gratuitament de cine, música, teatre, videojocs i qualsevol tipus d'activitat.

En persona

Ron Legendario amb la Cultura:

Fa poc mes d’un any, aquesta marca de ron número 1 a Andalusia i poc vista a les nostres terres, va aparèixer amb molta força al panorama musical alcoià.
Quan el recolzament a la música pareixia mes be una quimera, un total desconegut per nosaltres com era aquet ron va apostar fort per promocionar-se amb la música quan altres marques o fan mitjançant cartells o radio.
Des del primer moment van creure en el concurs novel com és el “karrask rock” que organitza el Pub Hobby i el van recolzar durant tot l’esdeveniment, posteriorment amb tota la programació de la sala Bud Space.

Ací tenim a Gabi, màxim responsable de la distribució d’aquet ron.

P: En primer lloc m’agradaria que hem contares com va sorgir el contacte entre ron Legendario i vostè:

R: Tot va començar quan un client ens va demanar Ron Legendario, aquesta persona ens va comentar que era una marca important però que de moment encara no hi havia ningú que s’encarregarà de la distribució a la zona. Així que, per mitja d’un magatzem d’Alacant ens varem posar en contacte amb l’empresa que estava a Córdoba. Des del primer moment Ron Legendario va mostrar molt d’interès i ens va contar que estaven apunt de construir una delegació a València i que volien entrar amb força amb la zona.


P: Com es possible que fa poc més d’un any fora un total desconegut i actualment tots els locals de nit el treballen tant be?

R: En primer lloc hi ha que remarcar que de part dels locals van posar moltes facilitats tant per la bona relació comercial amb ells i sobretot per la seva relació qualitat preu, tant per el carta oro que es el més econòmic, com per el Legendario elixir com a qualitat superior.
També hem de tenir en compte que des de la casa immediatament, a banda de recolzar esdeveniments culturals, no van escatimar en festes per als locals i material de decoració.


P: A banda d’activitats musicals tenen previst formar part d’algun altre projecte cultural?

R: Doncs en primer lloc estem molt orgullosos de recolzar una causa com es en aquest cas la gala benèfica en la que anem a col•laborar al Bud Space. Pensem que és molt important que es realitzen aquest tipus d’esdeveniment socials per ajudar a persones que realment necessiten que, per part de tota la societat, obtinguen ajudes per superar les seves dificultats diàries. Per la nostra part volem donar les gràcies al gerent d’aquesta sala per donar-nos l’oportunitat de col•laborar i demostrar que “Ron Legendario” és una marca solidària i no sols amb la música o altra mena d’activitats, sinó que també o som amb tots aquells que ho necessiten.
A banda i no menys important, estem negociant per col•laborar en la primera campus party que va a realitzar-se a Alcoi sobre juliol d’aquet proper any. Aquest projecte ens ha interessat pel fet de que es una activitat cultural molt important en la qual es pretén difondre el mon de la informàtica a qualsevol tipus d’usuari i no sols a nivell professional.

En un moment molt difícil per al sector de les discoteques degut a la crisi aquest ron Legendario recolza les iniciatives culturals que proposen per tal de poder-les realitzar. Moltes gracies a tot el mon que forma part d’aquesta gran empresa i sobretot per formar part de la cultura alcoiana.

Cartelera Activitats

13 de Desembre:
Presentació del libre Històries del Paradís de Xavier Sarrià (Centre Ovidi Monllor)
Bolero de Maurice Ravel (Suite de don Quijote) (Teatre Calderón)
Retransmissió en directe del Barça- Madrid amb regals per als assistents. (Bud Space)
Dj Domestica (Bad Voodoo).

14 de Desembre:
“El Cascanueces” de Piotr Chaikovsky (Teatre Calderón)
Marató Benèfica a la sala Bud Space amb l'actuació de diversos grups musicals

16 de Desembre:
Inauguració de l’exposició de Ma Luisa Pérez Des de la melangia de la memòria (Centre Ovidi Monllor)

18 de Desembre:
Musical “Jesucristo Superstar” (Teatre Calderón)
Concert de “Quartet Scherzo” (Centre Cultural)

19 de Desembre:
Musical “Jesucristo Superstar” (Teatre Calderón.)
Santaneta rock (Bad Voodoo)

20 de Desembre:
Els Amics de Tirisiti (titelles de Karelia, Russia) presentant “El Ratoncito Tonto” (centre cultural.)
dj Domestika (bad Voodoo)
Musical “Jesucristo Superstar” (Teatre Calderón)
Campionat Guitar Hero III (Bud Space)

21 de Desembre:
Musical “Jesucristo Superstar” (Teatre Calderón)
Actuació de Xavi Castillo amb l’espectacle “Especial de Nadal” (Bud Space)

22 de Desembre:
Concert de Zion Gospel (Bélgica) (Centre Cultural)

24 de Desembre:
dj Domestika (Bad Voodoo)


27 de Desembre:
“La Sirenita” de H.C. Andersen i N. Gernet (Teatre Calderón)

31 de Desembre:
F.I.V. gran fiesta de la federación interplanetaria voodoo (Bad Voodoo)
Festivern al Bud Space amb la actuació de:
La Gossa Sorda
Salsamuffin Sound System (Sargento García & Supa Bassie)
Che Sudaka
Amanita Suit
Taskhenti
Arthur Caravan
Dj’s Set
D.J. Plan B (drum’n Bass)
D.J. Mesti (Mesti, Punk, Clàssics)

Tampoc pots perdre l’oportunitat de veure el Tirisiti (Tetre Princial)
Des del dia 20 de Desembre fins el dia 5 de Gener
Horaris de Vesprada a les 17 :30- 18 :15-19 :00-19 :45-20 :30
Els dies 21, 25, 28, 4 i 5 també hi hauràn sessions de matí
Horaris de Matí 11:45-12:30-13:15

Informatica

Novetats informàtiques per Infocoste Cocentaina.

Que!? vos han capat ja els ports de l’emule? ¿No pots descarregar res i necessites la teva dosis de cine "eròtic"…? Pues xic, llig un poc que no fa mal…
Que hi ha al mòn de la informàtica que no conegues? Saps qué són els NoteBooks o mini portàtils, mes conegut al nostre vocabulari? Aquestos nous equips informàtics són molt atractius pel preu i el pes, ja que no arriben al kilogram i disposen de configuracions que no superen els 300 euros.
Hem de tenir en compte com són aquestes màquines, ja que no poden comparar-se amb un equip normal. El seu procesador funciona a 1,6 ghz, el necessari per poder veure alguna pel.lícula, internet o videoconferències, perque no hem d’oblidar que integren una webcam, com no!, per a missatgeria instantànea.
Caracteristiques.
La memoria R.A.M d’aquestos mini ordinadors es de 512MB o 1024MB, cosa que permet un bon funcionament dels programes. Si el que ens interessa és guardar les nostres fotos i música la nostra el•lecció variarà entre diferents equips ja que, hi han des de 4gb de disc dur fins 160gb. També, haurem de tenir en compte els diversos models com els Asus EEE, amb un teclat molt menut, HP 2133 o l’Acer One, amb un teclat de tamany estandar.
Sistemes operatius: Windows o Linux?
Un es el nostre sistema operatiu habitual i l’altre és la versió de franc. Si ets tradicional quedat amb el de sempre, pero si t’agrada provar coses noves passat a Linux. El seu sistema operatiu está adaptat a aquest tipus de productes i tenen una interfaç molt intuitiva i divertida. Gràcies a una versió mes lleugera del Linux, el rendiment de l’ordinador aumenta notablement. Recordem que la diferència econòmica entre una versió Linux i una de Windows no és important, encara que les versions amb el sistema de Microsoft tenen menys memòria i disc dur.
Per aixè, si necessites un portátil lleuger, amb autonomía i, sobretot, no tens molt de capital per invertir, el teu és un Notebook.

El racó d'Omar Lanegan

Queue here, please


El primer número d’aquesta revista (i per tant de la meua secció) es mereixia la crònica d’un esdeveniment especial, així que càmera en mà i sandvitx de pollastre amb lletuga i humus a l’altra, ens vam presentar al Brixton Academy de Londres. Un antic teatre construït a finals dels anys 20, decorat amb motius d’Art Nouveau i amb cabuda per a uns 1.200 espectadors, ara utilitzat com a sala de concerts d’artistes capdavanters, des de Franz Ferdinand a Prodigy, passant per Queens of the Stone Age, Paul Weller o Muse.
El propòsit era assistir a l’actuació d’un d’aquells artistes ben difícil de veure ací a la península: Ryan Adams. No, no falta cap “B”, este és Ryan, no Bryan. Tot això després d’uns quants dies fent cues; cua per a embarcar a l’avió, cua per a comprar el bitllet del Gatwick Express, cua per a comprar el dinar, cua per a anar al lavabo, cua per a agafar el metro, en fi, com diuen ells, cua per a tot.
Ryan Adams és un cantautor novaiorqués que, després de la separació de Whiskeytown, amb 3 discos a les esquenes, a l’any 2000 va començar una nova carrera ell sol i des d’aleshores ha editat un total de deu discos, sis en solitari, en els quals el punt de partida és el country però també hi tenen cabuda el rock ‘n’ roll, l’americana, el pop o el blues, barrejant influències tan dispars com Bob Dylan i Oasis amb Neil Young o Foo Fighters. En els últims anys, han aparegut quatre discos més amb un nou grup anomenat The Cardinals mostrant un to generalment country. Encara que l’assupte del nom està per aclarir, perquè oficialment i contractualment el nom és Ryan Adams & The Cardinals, al concert es van presentar com a The Cardinals, ja que el propòsit de Ryan és ser conegut com a grup en comptes de com a solista acompanyat d’una banda. Banda formada per Ryan Adams a la veu i guitarra, Neal Casal també a la veu i guitarra, Chris Feinstein al baix, Jon Gaboff a la Pedal Steel Guitar i Brad Pemberton a la bateria. Entre aquests, Jon Gaboff i Neal Casal són també solistes amb alguns treballs pel seu compte.
El cas és que cap a les huit i mitja de Londres (huit i mitja a Canàries) va omplir la sala el ritme dels “timbals base” i els “toms” pertanyents a Cobwebs (Cardinology), tall amb reminiscències de U2, seguida d’Everybody Knows (Easy Tiger) repassant també temes com Let It Ride (Cold Roses), Come Pick Me Up (Heartbreaker) o The Rescue Blues (Gold). Sempre oferint un canvi respecte de la versió d’estudi, i és que mentre que el so als discos és un tant acústic, The Cardinals en directe són un grup de rock. La contra de tot això és que la música perd alguns matisos i certa subtilesa en favor d’un format més directe, allargant-les , deformant-les i fent-les més seues si cap, ja que alguns temes com I See Monsters (Love Is Hell) o Goodnight Rose (Easy Tiger) doblen la durada de la versió d’estudi. Al Setlist van barrejar amb mestria les peces més populars com Fix It (Cardinology), When The Stars Go Blue (Gold) o la versió de Wonderwall (Love Is Hell) d’Oasis amb les que no ho són tant com per exemple I Taught Myself How To Grow Old (Easy Tiger) o Stop (Cardinology) les dues últimes amb certes semblances a Neil Young. Així i tot en l’actuació, que es va estendre al voltant de dues hores i vint-i-sis cançons, va quedar patent la complicitat entre els seus membres fent bromes i contant acudits, fent-se notar el bon rotllo també amb el públic. Si haguera d’escollir una cançó com la millor del concert en serien un parell, una Crossed Out Name (Cardinology), i l’altra I Taught Myself How To Grow Old (Easy Tiger). I la pitjor, seria Magick (Cardinology) perquè no la van tocar. I per últim, una cosa que va copsar la meua atenció és l’absència total de temes de tres discos, Rock n Roll (2003) i 29 (2005) de Ryan i Jacksonville City Nights (2005) dels Cardinals. Curiós.
D’una manera o d’una altra, els Cardinals ens van fer passar una bona estona amb el seu show,després del qual només ens quedava la meitat de la feina, que era fer totes les cues de tornada; cua per a pixar després del concert, cua per a comprar samarretes i clauers, cua per a l’autobús de tornada, cua per a pagar a les tendes de discos, cua per a...

...però totes eixes altres coses vos les contaré en pròxims números.
Fins aleshores, divertiu-vos i feu bondat!


Ryan Adams: Heartbreaker (2000), Gold (2001), Demolition (2002), Rock n Roll (2003), Love Is Hell part 1 i part 2 (doble EP, 2003, reeditat el 2004 com un únic àlbum) i 29 (2005).

Ryan Adams & The Cardinals: Cold Roses (2005), Jacksonville City Nights (2005), Easy Tiger (2007 acreditat a Ryan però el grup són The Cardinals), Follow The Lights EP (2007) i Cardinology (2008).

Per a més informació:

www.davidryanadams.com
www.cardinology.com
www.myspace.com/ryanadams

Videojoc Acció

Gears of Wars 2

El nou Gears of wars encapçala les llistes de venda en molts països.
Després de l’èxit de la primera entrega i dos anys d’espera per fi ha arribat a les nostres mans el Gears of Wars 2.
Entre les característiques que ofereix aquest shooter d’ambientació molt particular (post-apocalíptica i gore) trobem els impactes visuals i una història amb força que ens enganxa des del primer moment.
Els gràfics que ens podem trobar estan cuidats al detall tant el dels personatges com els dels escenaris. Cal comentar que en aquesta entrega els escenaris a l’exterior han augmentat, encara que molta part de l’acció continua donant-se en espais tancats. La música i els efectes de so també tenen un punt a favor en aquesta entrega, ja que podem distingir enemics d’altres sense haver-los vist.
La forma de jugar continua com a la primera entrega, en tercera persona i avançant per un camí ja predissenyat, elegint, en alguna ocasió, una bifurcació del mateix. La major part del temps estarem rere una paret, porta o mur que ens done protecció, ja que depenent del nivell de dificultat que elegim, si no estem a cobert no durarem ni dos segons amb vida.
Les armes de les que disposarem, quasi totes conegudes de la primera entrega, així com la munició no serà un problema en el joc, exceptuant el mode “locura” en el que podem tenir alguna mancança. Podrem dur fins a quatre tipus diferents d’armes i intercanviar-les per les que deixen els nostres enemics si ho volem, encara que el “Lancer” (fusell d’assalt que duu acoplat una serra) que ens donen des del començament es una oferta temptadora amb la que podrem executar duels en cas de trobar dos d’elles que xoquen simultàniament.
Ens enfrontarem als coneguts “infames”, boomers, drones, entre altres Locoust i de tant en tant a Reavers, Corpsers, Bloodhounds i Brumaks. La seua inteligència té un millor nivell al mode “locura”, on no solen exposar-se amb facilitat, utilitzen millor les granades o tracten de flanquejar-te.
La campanya principal es divideix en cinc actes i arribar al final ens pot costar entre 8-9 hores (un mica més de temps al mode “locura”) cosa que per aquells que estan posats a jugar a aquest tipus de jocs els pareixerà curt. A pesar d’aixó la part del mode multijugador ens pot compensar aquest “pero” al joc, ja que a més de la campanya cooperativa per a dos jugadors trobem camps d’entrenament, Horda i multijugador competitiu. D’aquestos tres comentar que la Horda, mode molt divertit i difícil, per a cinc jugadors com a màxim, en el que s’enfrontaran fins a 50 onejades de Locoust amb l’objectiu de sobreviure. La pressió anirà creixent a mesura que ens vagen superant els enemics en nombre i les nostres municions escassegen.
Per a nosaltres una bona proposta per a pasar els nadals.

Videojoc Pensar

El Professor Layton




El professor Layton ja ha fet la seua aparició al món europeu amb el títol de “El professor Layton y la villa misteriosa”. El joc ha estat desenvolupat per part de Level 5, companyia que ha produït títols com el Dragon Quest VIII.
La història es desenvolupa en un poblet un tant peculiar on nosaltres, que prendrem el paper del professor i d’un nen anomenat Luke, tindrem que esbrinar el misteri de la poma daurada (amagada i fruït d’una herència). La nostra investigació anirà avançant a través de la resolució de puzles que ens trobarem pels carres i objectes de la pantalla com per part del ciutadans de la vil•la. La xifra ronda els 130 i ens garanteixen hores de diversió. La dificultat va variant i ens faran en més d’una ocasió prendre’ns un temps per a poder resoldre’s. Per als més complicats podrem obtenir fins a 3 pistes en cada un d’ells a canvi de monedes que anirem trobant al llarg de la vil•la quan l’explorem.
Com hem comentat, els puzles són l’eix fonamental del joc, encara que la història l’acompanya donant-nos en més d’una ocasió sorpreses que ens faran interessar-nos més si cap. La nostra acció es basa a la pantalla tàctil on explorarem els carrers de la vil•la per tal de parlar amb els habitants i trobar-nos trencacaps amagats.
Un inconvenient que nosaltres hem trobat és la poca interacció del jugador a l’hora de poder triar algun diàleg amb els habitants o variar una mica la història, cosa que ens converteix en simples espectadors de la mateixa.
L’animació de les escenes de vídeo, que a pesar de no se abundants, estan molt ben cuidades. En el mode de joc ens desplaçarem per escenaris de 2D i quant parlem amb els habitants, l’expressió d’aquestos canviarà lleugerament segons els seu estat d’ànim. El so es pobre i tan sols disposem de dues cançons que ens faran baixar-li el volum (una per al mode de puzle i altre quan es desplacem per els carrers).
Recomanem aquest joc a tots aquells apassionats dels puzles i per a aquells que volen provar un joc diferent, enginyós i innovador. Hores de diversió que, donada la seua forma, podrem triar entre jugar una llarga estona o resoldre un parell de trencaclosques. A més, podrem tenir una descarrega setmanal de nous trencacaps que farà que no ens avorrim tant fàcilment.

Videojoc D'esport

Midnight Club: Los Angeles.



Una nova aventura per als amants de les curses de cotxes ens apareix de la mà de Rockstar. Ubicats a los Àngeles de Nova York i amb una fantàstica recreació tant de l’escenari com de la densitat del trafic, creurem que ens trobem allà mateix.
Al mode història la nostra feina es guanyar reputació a través de curses il•legals que ens trobarem al llarg de la ciutat. El compliment d’aquestes, a més de progressar en la nostra missió, ens permetrà desbloquejar nous cotxes (fins a un total de 40) , ja que en aquest títol tant l’automòbil com la nostra forma de conducció seran en més d’una ocasió determinants per a poder guanyar una cursa.
Modalitats de curses.
Trobarem diversos tipus de curses. Per una part la cursa ordenada, la més abundant al joc, que consistirà en arribar a un punt de la ciutat on correrem amb altres 3 cotxes més. Les curses desordenades consistiran en arribar el primer a punts dispersos a la ciutat, on nosaltres haurem de triar l’ordre que ens resulte més convenient. Les curses de circuit que ens apareixeran son del mateix estil que les ordenades, però que tindran unes voltes a donar, facilitant-nos el coneixement del circuit per tal d’elaborar una estratègia per aconseguir el primer lloc a la meta. A més de les curses amb altres cotxes, també podrem córrer contrarellotge on el millor temps sols depèn de nosaltres mateixa.
Mes entrada la història podrem entrar en tornejos i missions d’entrega on deurem entregar el nostre cotxe en un lloc de la ciutat sense que aquest tinga desperfectes. També trobarem missions de revenja on farem favors al nostre taller donant-los una lliçó als clients morosos.
Partides multijugador.
El multijugador d’aquest joc és divertit i senzill. Tenim els modes clàssics de curses de cotxes però amb l’avantatge de tenir la ciutat oberta per a nosaltres i de poder prendre les dreceres que creiem oportunes, a més de lliurar una lluita per esquivar els objectes col•locats per l’escenari. El nombre màxim de jugadors d’aquest mode és de 16, així que la diversió esta assegurada.

Música Rock

AC/DC


Qui no coneix a AC/DC? Però no tot el mon coneix l’historia d’aquesta mítica banda de rock australiana. Tot va començar fa uns 35 anys a Sydney quan els dos germans Angus i Malcolm Young es varen unir al baixista Cliff Williams, el bateria Phil Rudde i el cantant Bon Scott per formar aquesta magnifica formació. AC/DC va saber guanyar-se ràpidament a tots els aficionats al rock amb una brutal posta en escena i sobretot quan al 1974 el guitarrista Angus Young va muntar per primera vegada al escenari del Victoria Park de Sydney vestit de col•legial per recomanació de la seva germana. A partir d’aquell moment, aquesta indumentària es va convertir en tota una senya d’identitat del grup.
AC/DC va entrar amb força a l’escena del rock però va tindre que esperar fins l’any 1979 per aconseguir obtindre reconeixement a nivell internacional gràcies sobretot amb la cançó Highway to Hell. Pero no tot va ser fàcil, al 1980 Bon Scott, el cantant original de AC/CD,
va morir ofegat amb el seu propi vòmit després d’haver passat la nit de festa i quedar-se dormit dins d’un cotxe. Però a pesar de les dificultats, van saber refer-se i va ser en aquell moment quan va entrar al grup el seu actual vocalista, Brian Jonson. Al 1981 van aconseguir el seu primer nº1 als Estats Units amb l’àlbum For Those About to Rock. Ja han passat 33 anys des de el seu primer disc High Voltage (1975) i la música de AC/DC continua amb vida. La publicació del seu nou disc “Black Ice” significa el reencontre amb una banda que al llarg de tota la seva carrera ha venut mes de 200 milions d’àlbums a tot el mon.
Amb la mateixa força de la seva música i del single Rock’N’Roll Train, així ha entrat Black Ice, el nou treball de AC/DC, al nº1 en la llista dels mes venuts a Espanya, amb certificat de Disc d’or. Com un antídot contra la crisi, en la primera setmana de la publicació de Black Ice, AC/DC torna a trencar tots els esquemes, tira per terra totes les teories sobre el mon de la música i en set dies ja forma part dels discos mes venuts a tot el mon. Molts menys els han fet falta per agotar totes les entrades per als seus propers concerts a espanya, ja estan agotades les entrades per als concerts de presentació del disc del 31 de març a Barcelona (Palau Sant Jordi ) i el 2 d’abril a Madrid (Palacio de Deportes). També actuaran el 4 d’abril a Bilbao (Exhibition Centre) afegint una data a la gira per les nostres terres després de vendre les entrades de Barcelona i Madrid en poques hores.
Feia vuit anys que AC/DC no publicava un disc d’estudi i el seu retorn es com tornar a obrir un calaix on guardes tots els teus records i recordes el perquè adores el rock. Produït per Brendan O’Brien i editat en “The Warehouse Studio” de Vancouver (Canadá), Black Ice es el quinzè disc de AC/DC i conté 15 noves cançons, entre les que destaca el seu primer single Rock’N’Roll Train. Per si fora poc, el 9 de setembre d’aquest mateix any va eixir a la venda a tot el mon “NO BULL: The Director’s Cut”, una nova reedició ampliada en format DVD de l’històrica actuació de AC/DC a la Plaça de bous de “Las Ventas” de Madrid, el 10 de juliol de 1996. “NO BULL: The Director’s Cut” ha sigut remesclat en Dolby Digital Stereo i en Dolby Digital 5.1 Surround Sound, i inclou el concert original amb mes de dues hores de música i extres.

Curiositats:
Sabies que AC/DC te a Leganés un carrer que porta el seu nom? Aquest grup te l’honor de ser el primer grup de rock que obté el privilegi de posar-li nom a un carrer. Però el que a mi hem va resultar mes curiós, fou que l’alcalde de la ciutat en aquell moment (José Luis Pérez Ráez), comentà que tenia preparades diverses plaques mes, per si es donava el cas de que algun individu intentava furtar-la.
Quan de seny va tindre aquest home, perquè de segur que en quant a records de plaques furtades no els guanyarà ningú. O tu no en voldries una igual per a casa?

Música Pop

Franz Ferdinand

El nom d’aquest grup va sorgir un dia després de veure a la televisió com corria un cavall de cursa anomenat L’artxiduc. La banda va pensar anomenar-se "Archduke Franz Ferdinand" pensant que seria un bon nom degut a la importancia histórica de la mort de l’artxiduc (el seu assasinat va ser un dels factors determinants que van provocar la primera guerra mundial)
Tots els membres de Franz Ferdinand han estat anteriorment en diverses formacions independients en la década dels '90 como The Karelia, Yummy Fur, 10p Invaders y Embryo. Alex Kapranos i Paul Thomson tocaven junts en Yummy Fur, i posteriorment es van unir per escriure cançons. Al voltant de la mateixa època Kapranos va ensenyar al seu amic, Bob Hardy, com tocar el baix. Kapranos es va unir amb Nick McCarthy al 2001 quan tornava a Escòcia despres d’estudiar jazz a Alemanya.
En maig de 2003, la banda va firmar amb el segell discográfic independent, Domino Records. La banda havia gravat un EP Darts of Pleasure, amb el que pretenien llençar ells mateixos, pero finalment va ser publicat per Domino a finals de 2003.
Posteriorment, la formació es va traslladar a Gula Studios en Malmö, Suècia on resideix Tore Johansson (productor de The Cardigans) per tal d’enregistrar el seu disc de debut. Al gener de 2004, el senzill Take Me Out va arribar al tercer lloc a les llistes de ventes del Regne Unit. L’àlbum 'Franz Ferdinand' va copar immediatament les primeres posicions de discos al Regne Unit. Australia va ser la següent i, un poc més tard, als Estats Units on van arribar a vendre més d’un milió de còpies.
Al 2005, i després de molt de treball d’estudi a Escocia treballant en l’enregistrament del seu álbum, You Could Have It So Much Better, que va veure la llum el 3 d’octubre de 2005. La intenció de la banda, inicialment, era d’anomenar el disc igual que el seu debut, pero van canviar a You Could Have It So Much Better... With Franz Ferdinand.
Després de ser aclamat per part de la crítica al seu primer àlbum, alguns comentaris cap al nou no van ser tan positius, amb algunes queixes de que l’enregistrament va ser d’urgència. A pesar d’això, va tenir una bona acollida per part de la prensa i va ser vist com un álbum igual o millor que el primer per la majoria dels crítics.
A la gira que va seguir al llançament de l’àlbum, Franz, va trencar el récord de la presentació mes llarga al Alexandra Palace, al nort de Londres, tocant 4 nits amb totes les localitats venudes durant novembre-desembre de 2005.
Durant el 2006 començaren a enregistrar noves sessions i actuant en diversos països fins que al setembre d’aquest mateix any van decidir pendre un petit descans.
El 8 de març de 2007, la banda per fi va començar amb el procés de creació del seu tercer àlbum, on han publicat información del mateix aquest any a la seua página web.
Finalment el darrer 8 d’Octubre, Alex Kapranos va contar a un concert de Brooklyn que el procés de gravació del nou álbum había acavat, anomenant-lo finalment "Tonight Franz Ferdinand" del qual podem extraure les següents cançons:
Tonight Franz Ferdinand 2009
1. "Ulysses"
2. "Turn it On"
3. "No You Girls Never Know"
4. "Twilight Omens"
5. "Send Him Away"
6. "Live Alone"
7. "Bite Hard"
8. "What She Came For"
9. "Can't Stop Feeling"
10. "Lucid Dreams"
11. "Dream Again"
12. "Katherine Kiss Me"

El passat 24 de Novembre ens van deleitar amb un concert a Barcelona presentat les cançons del seu proper àlbum. Van arrancar motors amb Bite hard, tema nou remarcada pel teclat que on no donaven mostres d’haver perdut energia. Do you want to? reivindicava el seu passat amb el públic totalment entregat i, amb la nova, Turn it on, va calmar ànims per indicar que la seva intenció és la de no repetirse. El grup ha optat per serenar el pols rítmic intentant no perdre pel camí el seu so dels vuitanta. Aquest esperit va sorgir amb The dark of matinee, una de las peces triomfals del seu primer disc. I es que el futur ja esta ací, i per confirmar-ho, Franz Ferdinand proseguiren amb Michael, altre éxit del seu primer disc. Però, on la banda va estar mes encertada va ser al mesclar el final del tema per el que son recordats, Take me out, amb el “bailongo” Ulysses. Altra de las noves peces, What she came for deixà patent que el bon fer d’aquesta gent pero amb una baixada energètica respecte als seus anteriors treballs. Alex Kapranos, vocalista del grup, ha dit que no volen estar tota la vida "com un adolescent practicant sexe". Ara falta vore si saben trobar un punt mig entre l’energia dels primers treballs amb la calma d’aquet últim.
El públic va quedar mes que satisfet i el grup Franz Ferdinand va acabar el show amb una bona dosi d’anfetamines en forma de cançons. Èxits infal•libles per finalitzar i un bon espectacle per demostrar que a pesar de madurar musicalment continuen sent tota una referència al panorama pop mundial.

Música Electrònica

Armin Van Buuren millor Dj 2008

Armin van Buuren es va sentir fascinat per la música desde molt prompte, als catorce anys va comprar el seu primer sampler, va pendre el sintetitzador del seu pare i va començar a produïr música.
En aquella época Armin escoltava la música de Jean-Michel Jarre i Ben Liebrand. Armin va enviar una demo de una de les seves cançons a Ben Liebrand i com resultat Liebrand li va pendre afecte a la música de van Buuren. Al poc temps, Ben i Armin comensaren a produïr i mesclar junts.
La passió de Armin per crear mixes va crèixer i al poc temps començà a treballar com a DJ a una discoteca de Leiden anomenada Nexus. Al 1995 es va graduar a l’escola i es va inscriure a la universitat per estudiar dret. Al mateix temps va translladar tot el seu equip de la seva habitació a un estudi de producció. Fou allí on Van Buuren va produïr els èxits "Touch Me" i "Communication". Armin no es llimita a un sol estil musical i en consecuencia va dir: "un no pot ser esclau del seu propi estil”
Armin ha publicat baix un gran nombre de segells. El primer éxit de van Buuren va ser "Blue Fear", senzill que va llençar amb el segell Cyber Records. El seu segon èxit, també es va llençar baix el mateix segell, i aquesta cançó va arribar a ser prou popular a Eivissa l’estiu de 1999.
El segell d’Armin, denominat Armind, fou un projecte que va formar conjuntament amb United Recordings. La primera cançó que va produir fou "One". El segon single, "Touch Me", va ser comprat per el Ministry of Sound abans de que sortira al seu disc.
El darrer single que Armin va traure, "Free", el va publicar R&S Records i al poc tiemps va produir "4 Elements" amb Captivating Sounds, sub-división de Time Warner.
En aquella época van Buuren y DJ Tiësto es van unir per fer dos projectes: Major League, on van triomfar en la producció de "Wonder Where You Are?" i Alibi, projecte que va donar llum al single "Eternity". Major League es va unir a Blackhole Records (propietat de DJ Tiësto) i Alibi va passar a formar part de Armind. El següent projecte de van Buuren foe la colaboració amb Ferry Corsten que es va titular "Exhale" i es va llençar com una producció de System F amb el qual van aconseguir un disc d’or en poc mes d’un mes.
En el 2000 Armin va començar a produir cançons mesclant el progressive, el techno, el trance i el Electro House. L’álbum de van Buuren anomenat Basic Instinct va vendre mes de 10.000 copias. Al 2001, van Buuren va produir l’obra mestra "The Sound of Goodbye", pista que va arrivar a copar la primera posició en diversos llistats musicals. Van Buuren llençà l’álbum titulat In Motion el 6 d’agosto del 2001.
En juny del 2001 va estrenar el programa de radio anomenat “A State of Trance” a l’emisora holandesa ID&T. A State Of Trance es un programa de dues hores que es retransmiteix tots els dijous de cada setmana amb les principals novetats en música Trance i Progressive. A State Of Trance. Aquest, pot ser escoltat arreu del món a través del canal de Trance de Digitally Imported Radio, (radio per internet).
Al 2001, la revista DJ Magazine també va incloure a Armin a la llista de Top-100 DJs mundials; Armin va entrar a la posició número 27. Al 2002 van Buuren alcança la quinta posició al ranking mundial i al 2003, 2004 i 2005 es queda al tercer lloc. En 2006, Armin van Buuren pren la posició 2 del mon, apropant-se a Paul van Dyk que va ser 2 anys consecutius el número 1 del món (des de 2005 fins al 2006) segons la mateixa revista.
Finalment, el 25 d’octubre del 2007, per votació va ser escollit com el millor Dj del món segons la famosa publicació DJ Magazine.
Al 2008 va tornar a rebre el títol de forma consecutiva com a millor Dj del món segons la mateixa revista (Dj Magazine), per sobre de dj’s com Tiesto i Paul Van Dyk.
Armin ha presentat els seus treballs en més de 25 països i en tots ha sigut molt ben acollit. Armin també ha sigut "resident" de Godskitchen a Eivissa.