Música Pop

Franz Ferdinand

El nom d’aquest grup va sorgir un dia després de veure a la televisió com corria un cavall de cursa anomenat L’artxiduc. La banda va pensar anomenar-se "Archduke Franz Ferdinand" pensant que seria un bon nom degut a la importancia histórica de la mort de l’artxiduc (el seu assasinat va ser un dels factors determinants que van provocar la primera guerra mundial)
Tots els membres de Franz Ferdinand han estat anteriorment en diverses formacions independients en la década dels '90 como The Karelia, Yummy Fur, 10p Invaders y Embryo. Alex Kapranos i Paul Thomson tocaven junts en Yummy Fur, i posteriorment es van unir per escriure cançons. Al voltant de la mateixa època Kapranos va ensenyar al seu amic, Bob Hardy, com tocar el baix. Kapranos es va unir amb Nick McCarthy al 2001 quan tornava a Escòcia despres d’estudiar jazz a Alemanya.
En maig de 2003, la banda va firmar amb el segell discográfic independent, Domino Records. La banda havia gravat un EP Darts of Pleasure, amb el que pretenien llençar ells mateixos, pero finalment va ser publicat per Domino a finals de 2003.
Posteriorment, la formació es va traslladar a Gula Studios en Malmö, Suècia on resideix Tore Johansson (productor de The Cardigans) per tal d’enregistrar el seu disc de debut. Al gener de 2004, el senzill Take Me Out va arribar al tercer lloc a les llistes de ventes del Regne Unit. L’àlbum 'Franz Ferdinand' va copar immediatament les primeres posicions de discos al Regne Unit. Australia va ser la següent i, un poc més tard, als Estats Units on van arribar a vendre més d’un milió de còpies.
Al 2005, i després de molt de treball d’estudi a Escocia treballant en l’enregistrament del seu álbum, You Could Have It So Much Better, que va veure la llum el 3 d’octubre de 2005. La intenció de la banda, inicialment, era d’anomenar el disc igual que el seu debut, pero van canviar a You Could Have It So Much Better... With Franz Ferdinand.
Després de ser aclamat per part de la crítica al seu primer àlbum, alguns comentaris cap al nou no van ser tan positius, amb algunes queixes de que l’enregistrament va ser d’urgència. A pesar d’això, va tenir una bona acollida per part de la prensa i va ser vist com un álbum igual o millor que el primer per la majoria dels crítics.
A la gira que va seguir al llançament de l’àlbum, Franz, va trencar el récord de la presentació mes llarga al Alexandra Palace, al nort de Londres, tocant 4 nits amb totes les localitats venudes durant novembre-desembre de 2005.
Durant el 2006 començaren a enregistrar noves sessions i actuant en diversos països fins que al setembre d’aquest mateix any van decidir pendre un petit descans.
El 8 de març de 2007, la banda per fi va començar amb el procés de creació del seu tercer àlbum, on han publicat información del mateix aquest any a la seua página web.
Finalment el darrer 8 d’Octubre, Alex Kapranos va contar a un concert de Brooklyn que el procés de gravació del nou álbum había acavat, anomenant-lo finalment "Tonight Franz Ferdinand" del qual podem extraure les següents cançons:
Tonight Franz Ferdinand 2009
1. "Ulysses"
2. "Turn it On"
3. "No You Girls Never Know"
4. "Twilight Omens"
5. "Send Him Away"
6. "Live Alone"
7. "Bite Hard"
8. "What She Came For"
9. "Can't Stop Feeling"
10. "Lucid Dreams"
11. "Dream Again"
12. "Katherine Kiss Me"

El passat 24 de Novembre ens van deleitar amb un concert a Barcelona presentat les cançons del seu proper àlbum. Van arrancar motors amb Bite hard, tema nou remarcada pel teclat que on no donaven mostres d’haver perdut energia. Do you want to? reivindicava el seu passat amb el públic totalment entregat i, amb la nova, Turn it on, va calmar ànims per indicar que la seva intenció és la de no repetirse. El grup ha optat per serenar el pols rítmic intentant no perdre pel camí el seu so dels vuitanta. Aquest esperit va sorgir amb The dark of matinee, una de las peces triomfals del seu primer disc. I es que el futur ja esta ací, i per confirmar-ho, Franz Ferdinand proseguiren amb Michael, altre éxit del seu primer disc. Però, on la banda va estar mes encertada va ser al mesclar el final del tema per el que son recordats, Take me out, amb el “bailongo” Ulysses. Altra de las noves peces, What she came for deixà patent que el bon fer d’aquesta gent pero amb una baixada energètica respecte als seus anteriors treballs. Alex Kapranos, vocalista del grup, ha dit que no volen estar tota la vida "com un adolescent practicant sexe". Ara falta vore si saben trobar un punt mig entre l’energia dels primers treballs amb la calma d’aquet últim.
El públic va quedar mes que satisfet i el grup Franz Ferdinand va acabar el show amb una bona dosi d’anfetamines en forma de cançons. Èxits infal•libles per finalitzar i un bon espectacle per demostrar que a pesar de madurar musicalment continuen sent tota una referència al panorama pop mundial.